Déu realment emmalalteix les malalties que deixes al vostre servent letàrgic

Oh, Déu realment emmalalteix les malalties que deixes al vostre servent letàrgic "mentre continuen escrivint el meu taulell de treball, en la mesura del possible, resoldré aquest dolor i quedaré ben davant dels amics del meu treball, perquè ningú no sàpiga que" estic lluitant contra aquest dolor. Em dic Naima, ara he estat treballant en una editorial com un dels escriptors més talentosos.

De sobte, el telèfon que veig al costat de mi, sí que era el meu director que em va cridar immediatament a l'espai. Però, en els meus passos, d'alguna manera em sento pesat i difícil de moure, fins que al final caigué, si no, Zaskia, que té aquest cos cada vegada més feble, "MasyaAllah, Nai. La teva cara és molt pàlida", va preocupar "Estic bé, Zas. Sukron sí", vaig dir mentre retrocedia. No obstant això, el meu dolor va tornar al meu cap, el que al final em va fer gritar gairebé dolor, de sobte tot va quedar fosc i no puc recordar el que va passar després. Sota vegada vaig obrir els ulls, un raig de llum entra per la meva còrnia.

L'ambient d'aquesta habitació és familiar, sí, aquest hospital vaig veure a Zaskia amb una cara inflada que sé que ell va plorar. El vaig saludar, però les seves llàgrimes van tornar a trencar. També intento consolar i enfortir el meu amic molt estimat, estimo això. I demanant-li que no em digués sobre la meva malaltia a ningú que incloïa els meus pares i la meva germana que no m'havia preocupat tant, i Zaskia només va assentir amb la mà. Amb un moviment lent jo vaig trucar a la meva porta. Respiro perfectament i prepara't, repeteixo el meu pare. Però la nit semblava diferent, la casa semblava estar plena de gent, fins que la tercera vegada vaig trucar a la porta per ser obert per Lia, la meva germana. Em va saludar amb un somriure al mateix pas que vaig trobar.

També vull saludar i després anar, sala de convidats Papa immediatament es va aixecar quan em va veure. Estava tan tranquil que no hi havia cap signe que m'escuditzés: "Com és tard, fill?" Ella va preguntar suaument: "Naima ... Nai acaba d'acabar la novel·la ngerangkum a-5, Pa. Per això Nai és tard", vaig mentir. Papa encara es veu tranquil i somrient "La propera vegada, estimar notícies primer, fill. Ah, sí, aquesta és la família de l'antic amic de Pak Yoga Papa.

Van venir a proposar a la seva germana ", va dir Papa. Acabo de descobrir per què Papa està tan tranquil, em vaig tornar i es va sorprendre de veure l'home. Sí, Kak Yusril, la figura del meu passat que fins ara no puc oblidar. estava tan sorprès com jo, em precipitava el cap i tancava les mans per saludar-los. "Això és Naima, sí, Tante no sap que sou filla del senyor Anwar també", va dir la tia Mia. Mai no em vaig acostar, encara em recorda , "et veus més bell, sí estimat", va elogiar "Naima, et veus pàl·lid què passa, noi?" Mama va renyar: "Naima està bé, MA" Em sento alguna cosa que es fondaria, toco el nas i em sorprèn perquè tinc un va tancar el meu conte i vaig anar a la cambra de bany. Després d'obrir el meu vel, vaig buidar el meu cap calent immediatament. Vaig sentir que la porta del bany es va copejar i va ser mamà. Una vegada que la sang no tornés a sortir, reemplaçar la meva túnica mullada amb un vestit de bany que vaig penjar a la porta del bany.