Novetat: El català a Steemit, reflexió sobre les llengües minoritàries.

Les llengües minoritàries tenen una difícil difusió. Tant a internet com en les seves pròpies regions, amb Estat o sense, es troben, generalment, amb grans dificultats. Sobretot en el món occidental, com a mínim al meu parer, amb la hiperconnexió existent i la poca independència de les comunitats això es fa cada cop més palès. És per aquest motiu que m'agradaria començar la meva participació a Steemit, segurament la primera en català, amb una reflexió sobre l'ús i la situació d'algunes d'aquestes llengües. Una reflexió principalment inspirada arran d'un viatge a Letònia.

  Com els catalans els letons han experimentat fluxos migratoris enormes de gent que entenia aquell tros de terra al món com una continuació d’Espanya en un cas i Rússia o la unió Soviètica en un altre. Les migracions són l’essència de la nostra espècie i el cert és que tots som immigrants d’alguna forma. A més a més, les llengües esdevenen autòctones per aquestes migracions. L’arrel de la nostra llengua, el llatí, fou imposat o portat des d’un altre lloc també. Les poblacions germanòfones del Walsser piemontès també en són un exemple, simplement van emigrar d’un costat de les muntanyes a un altre i s’hi va començar a parlar la llengua que ha esdevingut genuïna a aquella regió. El català a l’Alguer també n’és un exemple, o el català que es parlava a Algèria per immigrants alacantins i menorquins.

  Davant d’aquesta realitat assumeixo la dificultat de fer una discussió coherent sobre el tema. Parteixo de la premissa que les llengües i cultures són una riquesa del món que s’ha de preservar, cuidar i impulsar si cal, i que si no és així crea tensions i pèrdues enormes. El llenguatge en sí és una cosa molt complexa, veiem que les diferents societats l’utilitzem per descriure les nostres realitats des de diferents perspectives. Si el llenguatge és una porta a la ment o al pensament també és una porta a la realitat de la societat que el parla. Com a tals, les llengües són formes de pensar o ser. 

 La revolució francesa, per exemple, va ser un punt d’inflexió per incrementar la decadència del occità. Des de París es volia mostrar una imatge d’unitat nacional fet que va fomentar que s’imposés una llengua sobre l’altre. Si vols tenir un país unit i controlat les diferències lingüístiques no hi ajuden. No és estrany doncs que els conflictes més recurrents actualment siguin per fronteres en territoris que no es corresponen amb la realitat sociolingüística i cultural del lloc. El País Basc, el Kurdistan... 

 Tot i això, l’exemple de Letònia ens demostra que tot i tenir un Estat la prevalença d’una llengua no està assegurada amb això. Israel és un exemple odiós d’imposició i de pressió sobre altres llengües també genuïnes del lloc. Un camí que m’entristiria que el meu tros de terra al món, Catalunya, volgués seguir.  

Davant de tot això, nosaltres, els catalans, hem de fer un exercici enorme de compromís amb la nostra societat. El català no és una llengua útil en el sí que tothom pot viure a Catalunya sense necessitat de parlar-lo. És doncs el compromís dels nouvinguts amb la societat catalana que fa que l’aprenguin i el vulguin fer seu. Però també és compromís i responsabilitat nostre, dels catalanoparlants, parlar habitualment la nostra llengua i no excloure-la de cap àmbit ni persona. No fer distincions de color o origen per utilitzar una llengua o l’altra. Simplement hem de parlar la nostra llengua. La major amenaça som nosaltres mateixos, ni immigració ni globalització. Si tant els catalans com els letons canvien constantment al castellà o al rus les nostres llengües no reeixiran. El problema és que els propis parlants nadius de la llengua no el parlen. No podem pretendre que un català castellanoparlant parli català amb un argentí que viu a Catalunya. Com no pretendrem que un pakistanès parli català amb un indi. Parlaran les seves llengües maternes o més properes, el castellà, l’urdú o el hindi. 

 Així doncs, si el català és la teva llengua utilitza-la sempre a la teva comunitat i fes-la de tothom. Agraït estic a tots aquells nascuts a d’altres llocs del món que han fet el català una mica seu i el parlen sense temor. Gràcies a ells la nostre llengua és, i serà, més viva.